diumenge, 14 de març del 2021

𝓔𝓷 𝓵𝓪𝓼 𝓮𝓼𝓽𝓻𝓮𝓵𝓪𝓼


En las estrelas ye escrito que m’han de fer mal.

Quí va esconjurar ixa maldicion astral?

Quí va sentimentalizar la mia estabilidat mental?

Quí m’astralia como el fa a la madera l’astral?


Talment ixa voceta?

Ixa que canta i parla dende la profundidat de la mia ment?

Hm.. No creigo, ella no puet fer que es fantasmas sian reals.

Ni que m’haiga entrepuçau con ixas aparicions paranormals.

Que me van dixar roi tot emplindo-me d’afalagos las orellas,

Ta dimpués esplampar-se como la gent el fa de las avellas.

Fendo que la voceta me faya permenar-me constantement.   


En las estrelas ye escrito que m’han de fer mal.

Quí ye ha trigau ta yo este gorgotiant camín lacrimal?

diumenge, 1 de novembre del 2020

𝓔𝓵 𝓯𝓸𝓰𝓪𝓻𝓲𝓵 𝓭𝓮 𝓷𝓲𝓮𝓾

La fredor de l'agüerro invoca el bafo que no veieve dende la primavera.

El nas, las orellas, las mans i es peus son a man de l'esprito de la fredor,

que con es suyos didos m'acaricia i congela es mios.

El fogaril plen de fullín demanda que l'esfullinen,

mientres la manta bien toveta que me tapa paix intentar retener-me.

Sospiro i en quatre segundos quito la nieu del fogaril muerto.

Una pinocha, dos lenyons i tres branquetas dimpuesas,

el fogaril vive i crema con el fuego a l'esprito de la fredor,

tot calentando-me es caixets mientres m'acoflo al sofa i cluco es uellos.

dilluns, 12 d’octubre del 2020

1𝓻 𝓭𝓲𝓪 𝓮𝓷𝓽𝓻𝓮 𝓲𝔁𝓪𝓻𝓲𝓷𝓰𝓪𝓼 𝓲 𝓹𝓲𝓷𝓭𝓸𝓵𝓪𝓼

Entro a la tristura verde del pasadizo de la tercera planta. Quí va fer que es pasadizos fuesen d’esta color?

La gent d’este forniguer va d’aqui enta asti i d’astí enta allá troballando al serol del munton de fayena que ha de fer-se.

Mientres camino tot pasando cada puerta, foi golladetas enta dentro a es mundos estricallaus per las maladias, i equivocando-me, deixo a ixes mundos anieblar la serenera de la mia ment.

Torno a la mia realidat. L’infermero que m’hevan asignau no troballa hue i han de trobar-me-ne a belatro.

La mia mirada se desvia atra vegada enta el depriment gomito de color que van emplegar ta cubrir las parets i deixo dragar-me per la escurina resultant d’ixa triga de colors.

Una infermera dimpués, finalment escomienza la mia primera jornada limpiando-li el cul a un sinyor que ya teneva prou anyos.

El maitín pasa agafando-se al reloj i estirando-ne las sayetas; pero finalment, entre ixaringas i pindolas foi una pauseta ta minjar.

El pilar que empara el mio tozuel empecipia a fer-me mal de tan estar dreto i siento las cervicals reblar devant la presion como el va fer Pilar Prim.

Torno a la tercera planta i chafo el suel verde fosco que paix estar plen de molsa i plantas d’alguna montanya, i per l’ubaga d’ixa montanya camino solenco dezaga la mia infermera.

La tarde va pasando més tranquila i la mia ment ya s’ha adaptau a las amputacions, necrosis i a las parets de liedras.

I a l’incio de la nuet, justo quan arriba l’escurina, agafo es mios mals i deixo es mundos de tota ixa gent ta poder descansar-me en el mio.

dijous, 24 de setembre del 2020

𝓤𝓷𝓪 𝓬𝓵𝓾𝓬𝓪𝓭𝓮𝓽𝓪

Caye la plévida sobre el tellau chipiau,

Mientras dende el sofá la miro per la lucaneta.

I tot agafando el coixín esfilorciau,

M'apresto ta fer una clucadeta.